Biòleg genetista. Fundador de l’associació d’Amics dels Camins Ramaders. Estudiós de la transhumància a Catalunya. Director del butlletí del Club els darrers tres anys.

> Vegeu la carta de propòsits del president entrant (eleccions gener 2004)

Ex-gerent d’una coneguda multinacional relacionada amb els animals de companyia. Gran coneixedor del món de les exposicions i del funcionament de les institucions canines. Ha estat el president del Club en el període 1998-2003.

> Vegeu carta de comiat del president sortint (eleccions gener 2004)

Dissenyador gràfic i publicista. Investigador de la cultura pastoril pirenaica. Artífex del butlletí del Club els darrers tres anys.

Ex-comptable d’una coneguda multinacional. Assidu expositor nacional i internacional. Apassionat de la raça.

Un dels socis més joves del Club. Ha crescut entre gossos d’atura i treballa en la residència canina familiar. S’ocupa de la sociabilització dels cadells.

Sòcia fundadora del Club i ex-presidenta del Club. Jutgessa internacional i especialista. Reconeguda criadora i una de les principals recuperadors de la raça.

Pastor de la comarca pirinenca de la Cerdanya. Ensinistrador de gossos i guanyador, el 2001, de la lliga de concursos de gossos de pastor dels Països Catalans.

Jutgessa especialista. Criadora i apassionada de la raça. Principal promotora de la raça a Suïssa. Assídua expositora a Espanya i a l’estranger.

Metge. Expositor i gran aficionat al gos d’atura. Criador a la comunitat de Galícia. Jutge especialista i estudiós de la raça.

Mecànic. Jutge especialista. Assidu participant en exposicions del nostre país i de l’estranger.

Diplomat en Sociologia. Empleat de Banca. Assidu expositor nacional i internacional. Criador, amb la seva esposa Julia Agudín, des de fa 14 anys i, com ella, un enamorat de la raça.

Benvolgudes sòcies i socis,

El primer que vull fer és agrair als meus companys la seva confiança i el fet que m’hagin proposat encapçalar la candidatura que aquí us presentem. Com veureu, la llista proposada té com a base l’equip humà que durant els darrers tres anys ha dirigit el Club -un equip que pot aportar la feina feta els darrers tres anys com a garantia- però amb una reestructuració i un funcionament per àrees que estic convençut que farà més eficaç la Junta i la incorporació de noves persones que poden aportar molt de valor a l’equip per la seva joventut, per la seva posició geogràfica o pel seu coneixement en àmbit tant importants com el del treball.

Pel que fa al programa, en hem plantejat, bàsicament, set grans reptes. El primer és donar difusió al gos d’atura català entre el gran públic, a gran escala, més enllà dels ambients estrictament cinòfils. El segon és organitzar un autèntic sistema d’atenció i informació adreçat a la gent que s’interessa per la raça o busca un cadell i a la captació de nous socis que donin suport als programes del Club. El tercer és mimar més el soci, entendre més què vol i que espera del Club: em proposo parlar, durant els propers mesos, amb tots i cadascun dels socis i sòcies de la nostra entitat i instituir una xarxa molt més propera mitjançant Internet. El quart és impulsar una política molt ambiciosa de cria, tal com es fa a països cinològicament avançats, basada en la gestió dels llibres genealògics, un pla d’excel·lència en la cria i distintius de garantia. El cinquè és parlar més, molt més, amb els jutges i criadors, tornar a posar el gos al centre de la nostra activitat i de les nostres tertúlies: parlo d’obertura i de diàleg mitjançant la creació d’un Consell Social de Cria obert a tothom. El sisè és impulsar el treball amb gos d’atura català i la selecció amb criteris de caràcter i d’aptituds naturals. I, finalment, el setè és obrir un procés intens de relació amb les institucions i de recerca de majors fonts de finançament. Aquesta és la meva proposta i el meu compromís personal per als propers tres anys.

Pel que fa a l’equip humà, crec que oferim un equip equilibrat, amb totes les garanties i amb un gran potencial. En la candidatura que presentem hi ha persones veteranes i històriques en el devenir de la nostra entitat però també una nova generació de gent jove amb ganes de treballar de valent. Hi ha jutges especialistes i criadors però també pastors i experts en el món del treball amb gos. Hi ha socis de a peu que són, alhora, excel·lents relacions públiques a nivell internacional i grans professionals en el món de la comptabilitat i del màrqueting i la comunicació. Hi ha gent de Catalunya però també d’altres punts d’Espanya com Galícia o Madrid. Estic convençut que aquest és un gran equip que pot fer grans coses pel Club durant els propers tres anys. Aquesta no és una candidatura personalista si no un equip.

Sé que no em quedaria tranquil si, més enllà del meu agraïment -ja expressat- envers els companys que han volgut integrar-se en aquesta candidatura, no agraís especialment a en Gaspar Bartra un grapat de coses. Vull agrair-li el seu treball cohesionador, silenciós i constant: crec que ha fet molt en poc temps i que ha bastit uns fonaments de treball molt sòlids. Vull agrair-li la seva confiança tant a l’hora de convidar-me a formar part de la Junta, ara fa tres anys, com quan ara va proposar-me d’encapçalar la nova candidatura. I li vull agrair, sobretot, moltíssim, que hagi acceptat de romandre al meu costat, com a vicepresident, i regalar-nos el seu suport i la seva experiència tres anys més.

Bé, tampoc no em voldria fer pesat. M’agradaria que us rellegíssiu amb atenció els set punts del programa que us acabo de proposar. Crec que s’han plantejat set reptes molt engrescadors i estem disposats a afrontar-los amb valentia, convenciment i ganes. M’agradaria que ens féssiu confiança. M’agradaria, i ho dic de debò, que durant els propers dies em truquéssiu, tant si teniu dubtes, com si voleu que prengui nota de les vostres inquietuds, com si voleu implicar-vos més en aquest projecte de Club que us estem oferint. Estic al vostre servei pel que faci falta.

Ferran Miralles i Sabadell

Benvolguts socis i sòcies,

He presidit aquesta nostra entitat durant sis anys i ho he fet amb tota la il·lusió i tota la dedicació del món. Us pertoca a vosaltres, evidentment, valorar si aquesta ha estat una bona etapa o no. Segur que hi ha coses que s’haurien pogut fer millor, és clar, però crec que s’han fet coses ben fetes i que, dins la història del Club, aquesta ha estat una de les èpoques més fructíferes, honestes i innovadores. M’he fet gran, això ja ho sabeu i no és cap secret, i per això crec que ha arribat el moment de deixar pas a noves inquietuds i noves il·lusions. Deixeu-me, doncs, que arribats a aquest punt faci una mica de balanç d’aquests sis anys. Permeteu-me, també, que agraeixi a tota la gent que m’ha acompanyat aquests anys el seu suport i treball. Són ells els que ho han fet possible. No patiu: seré breu.

Dels primers tres anys no en parlaré gaire. Van ser uns anys difícils i massa turbulents, uns anys de renovació en profunditat. Crec, modestament, que els principals objectius que llavors tenia la Junta entrant -els de garantir la transparència, l’honestedat i la independència de la Junta Directiva respecte interessos particulars o mercantils- es van assolir. Es va sanejar fortament la gestió administrativa, organitzativa i comptable de l’entitat i es va retornar la pau i l’aurèola de seriositat al Club. Sobre aquestes bases i amb la incorporació de nova gent, va ser possible el petit miracle dels següents tres anys, probablement una de les etapes més productives que ha viscut el Club i que sí m’agradaria repassar amb una mica més de detall.

Durant els darrers tres anys hem passat del blanc i negre al color, hem convertit el butlletí de l’entitat en una revista professional i plena de contingut. Hem trencat la barrera reduïda de les exposicions i hem portat el gos d’atura a televisió de Catalunya i als documentals del National Geographic, a les exposicions del santuari pirinenc de Núria i el museu del pastor de Castellar de n’Hug, a revistes tant prestigioses com el “Descobrir Catalunya”, a simposis i conferències com el Col·loqui d’estudis transpirinencs, el Simposi de races pirinenques o la Setmana de la ciència 2003.

Hem celebrat un gran 20è aniversari -un dels esdeveniments més màgics i suggerents que ha viscut la nostra entitat-, hem agafat els micròfons en els concursos de pastor, hem estat reiteradament present a fires ramaderes o esdeveniments de cultura tradicional. Hem treballat frec a frec amb altres entitats com la Federació de Concursos de Pastor del Països Catalans o els altres clubs de races pirinenques; ens em federat amb d’altres clubs de races autòctones espanyoles; i hem tramitat el reconeixement internacional de la nostra raça per part de la FAO.

Hem posat en marxa el projecte “Pardu” de reintroducció del gos d’atura als concursos i al medi natural i els tests de caràcter a les monogràfiques. I si en l’anterior etapa havíem posat sobre la taula les primeres directrius de judici i selecció de la raça, després d’un any de treballs, hem tramitat, davant la Generalitat de Catalunya, el reconeixement del Club com entitat gestora dels llibres genealògics i la política de cria del gos d’atura català d’acord amb la normativa estatal vigent.

Ara toca seguir, per anar més enllà. La gent que durant aquesta etapa hem menat el Club, estem convençuts que en Ferran Miralles és una persona idònia per liderar la nova etapa que ara comença i és per això que li hem demanat, unànimement, que encapçali la candidatura que ara us presentem. En Ferran és soci del Club des de fa molt i molts anys i membre de la Junta des de fa tres. Els que heu seguit més de prop l’activitat del Club sabeu que ha estat l’artífex de bona part d’aquests canvis que us acabo de relatar i que és una persona amb una capacitat de treball i d’iniciativa molt gran, una persona sempre engrescadora i profundament dialogant, i una persona que estima fondament el gos d’atura català. A mi no em queda més que demanar-vos que li feu confiança; perquè poden canviar moltes coses al Club, els propers anys, i cap a millor.

Gaspar Bartra i Roig