El gos d'atura català / morfologia
Estàndard oficial del gos d'atura català

 
Estàndard oficial de la raça
Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) núm. 87.

Aprovat el 22 d'abril de 1982; signat per Evarist Sanllehí i Piera, president honorari i Jordi Carulla i Gratacós, president del Club del Gos d'Atura Català d'Espanya. Actualitzat al 1984 d'acord amb les noves normatives estipulades pel Ministeri de Ramaderia en col·laboració amb la Reial Societat Central i amb el Club del Gos d'Atura Català.

 
S'han afegit, com annex, “les directrius de judici del gos d’atura català”, és a dir, les puntualitzacions que l’any 1998 va fer la Comissió de Cria del Club per a la correcta interpretació de l’estàndard. Aquestes directrius defineixen el gos rústic, típic, genuí, expressiu, que vol preservar el Club del Gos d'Atura Català en front de línies de cria atípiques que darrerament proposen gossos sofisticats, amb pèls molt llargs i sedosos, ulls ocults sota el serrell, escassa pigmentació, poca angulació, pits estrets, caràcters apàtics o porucs, etc. (Anar a l'annex)
 

Gos d'atura català
Estàndard FCI, núm. 87

I.Aspecte general i caràcter.
II.Cap.
III.Coll.
IV.Tronc.
V.Cua.
VI.Membres davanters.
VII.Membres posteriors.
VIII.Marxa.
IX.Pell.
X.Pèl.
XI.Color.
XII.Defectes.
Consideracions suplementàries.
 

Difusió: Gos originari del Pirineu Català, que es va escampar a la resta de zones ramaderes de Catalunya a causa de la seva tasca habitual, la pastura.

I.- ASPECTE GENERAL I CARÀCTER

Descripció: Gos molt sobri, viu i intel·ligent, de mirada noble, caràcter rústic i agradable, molt devot del pastor i dels ramats que hom li confia, no s'apropa als desconeguts, per la qual cosa de vegades sembla esquerp. És un gran vigilant. Molt resistent a la calor i al fred i a tots els agents atmosfèrics. Amb l'alimentació més frugal en té prou per a treballar en les condicions extremes indicades.

Alçades: De 47 a 55 cm en els mascles i de 45 a 53 cm en les femelles.

Proporcions: D'estructura intermèdia, és un gos ben format, d'alçada mitjana i de pèl força bonic. Lleugerament més llarg que alt, aproximadament en la proporció 9 a 8.

Utilització: En la tasca de vigilar els ramats és on aquest gos demostra la veritable essència de la seva raça, ja que no fa només el que el pastor mana, sinó que en molts casos és capaç de prendre decisions pròpies, dirigint el ramat amb una facilitat sorprenent i obligant les ovelles a no separar-se de les altres. El seu coratge i valor fan que també pugui emprar-se en missions de vigilància. Per la seva mida, pèl formós, intel·ligència i gran fidelitat als seus amos pot ésser un excel·lent gos de companyia.

II.- CAP

Generalitats: Cap fort, lleugerament convex i ample de base, sense que resulti pesat, ben proporcionat amb la resta del cos. La proporció crani-morro és de 4 a 3.

Crani: Lleugerament més llarg que ample, amb un solc netament accentuat en el seu primer terç, que després s'aplana; i la resta, fins l'occipital, forma una cresta. Os occipital pronunciat. El perfil superior del crani és lleugerament corbat i pot presentar un curt espai menys accentuat al centre. Les òrbites frontals ben desenvolupades, tant en sentit longitudinal com transversal. Arcs superciliars ben marcats.

Depressió fronto-nasal (o stop): Ben visible, però no molt pronunciada.

Morro: Recte, més aviat curt, en forma de piràmide truncada i amb les arestes arrodonides.

Nas: Recte, proporcionat al cap, i sempre negre.

Llavis: Més aviat grossos, recollits, d'un tall gairebé recte, el llavi inferior no cau. Intensament pigmentats de negre. També és negre el paladar.

Dents: Fortes, de bona mida, blanques i sanes. Mossegada en tisora. En alguna ocasió, ullals despuntats, en els gossos que treballen.

Ulls: Molt oberts, expressius, de mirada viva i intel·ligent. Arrodonits, de color ambre fosc i amb les parpelles envoltades de negre.

Orelles: D'inserció alta, triangulars, fines i acabades en punxa. Cartílag d'inserció suau i gens gruixut, pengen enganxades al cap. Relació d'amplada-llargada de 8 a 10. Cobertes de pèls llargs que acaben amb un serrell. Mòbils. S'accepta que en gossos de treball se'ls retallin.

III.- COLL

Vigorós, sòlid, musculós, més aviat curt, però amb una proporció que li permet una bona mobilitat. Ben enganxat a l'esquena.

IV.- TRONC

Aparença: Lleugerament allargat, fort, musculós, amb sensació de força i agilitat.

Creu: Destacada.

Llom: Línia dorsal recta, gens ni mica ensellat, amb una lleugera elevació a la gropa que sempre és igual, o lleugerament menys elevada que la creu. A cop d'ull pot semblar que és més alta la gropa a causa del pèl i subpèl que hi té.

Gropa: Robusta i musculosa, suaument inclinada.

Pit: Ample, ben desenvolupat, arriba a l'alçada dels colzes. Costellam arquejat, no pla, per a obtenir una bona capacitat de treball.

Ventre i costats: Ventre lleugerament recollit, amb els costats curts, però forts i ben marcats.

V.- CUA

D'inserció més aviat baixa. Pot ésser llarga (sobrepassant lleugerament el garró) o curta (sense passar dels 10 cm). Hi ha exemplars anurs i, en els de treball, s'admet la cua tallada. La cua, quan el gos reposa, cau repenjada en la seva part inferior; també s'accepta en forma de sabre. En moviment, porta la cua alegrement, però mai enroscada al llom. Està coberta d'abundant pèl suaument arrissat.

VI.- MEMBRES DAVANTERS

Aspecte: Les potes davanteres són fortes, segures, dretes i ben aplomades tant si es miren per davant com de costat.

Proporcions: La distància colze-creu és aproximadament igual a la del colze-terra.

Espatlla: Musculosa i forta, lleugerament obliqua.

Braç: Fort i musculós, amb els colzes paral·lels, ni tancats ni oberts, ben enganxats al cos.

Angle escàpulo-humeral: Aproximadament de 110°.

Avantbraç: Vertical, fort, molt adequat per al treball.

Angle humero-radial: Aproximadament de 135°.

Carp i metacarp: Segueixen la mateixa verticalitat que l'avantbraç, i són més aviats curts.

Peus: Ovalats, sotapeus negres i durs. Membranes interdigitals ben manifestes i cobertes d'abundants pèls. Ungles negres i fortes.

VII.- MEMBRES POSTERIORS

Aspecte: Forts, musculats i ben aplomats, donant sensació de potència i agilitat.

Cuixes: Llargues, amples i musculoses, amb ossos forts.

Angle coxo-femoral: Aproximadament de 120°.

Cames: D'os i músculs més aviat forts.

Angle fèmoro-tibial: Aproximadament de 120º.

Garrons: Més aviat baixos. Paral·lels i ben aplomats.

Angle del garró: Aproximadament de 140°.

Metatars: Més aviat curt, fort i vertical al terra.

Peus: Iguals als anteriors, però presenten un doble esperó amb os, d'inserció baixa i units entre ells amb el primer dit del peu mitjançant una membrana interdigital.

VIII.- MARXA

Suau, típica dels gossos de pastor. Només galopen en espais molt grans, la qual cosa fa que al "ring" la marxa típica sigui el trot curt, com fan tots els gossos amb esperons.

IX.- PELL

Més aviat gruixuda. Tensa en el cos i cap. Ben pigmentada.

X.- PÈL

Llarg, estirat o molt poc arrissat. Aspre. Abundant subpèl, sobretot al terç posterior. En el cap té barba, bigoti, tupé i sobrecelles que permeten veure els ulls. Cua ben proveïda de pèl, igual que les extremitats. Cal remarcar que quan muden el pèl succeeix un típic fenomen, ja que ho fa en dos temps. En el primer, es canvia el pèl de la meitat davantera del gos, i dóna la sensació que es tracta de dos mitjos gossos amb pèl diferent. En el segon temps, canvia la meitat posterior i torna a igualar-se.

XI.- COLOR

De lluny semblen monocroms, i poden presentar tonalitats més clares a les extremitats. Vistos d'aprop s'observa que la coloració vé donada per la barreja de pèls de diferents tonalitats: neula, terrós més o menys rogenc, gris, blanc i negre. Els colors bàsics que resulten de la barreja són:

Neula: En les seves tonalitats clara, mitjana i fosca.

Terra: Amb pèls de color terra, neula, blancs i negres. Amb tres tonalitats clara, mitjana i fosca.

Gris: Format per pèls blancs, grisos i negres, amb tonalitats que poden anar del gris-argent al gris-negre. Si domina el negre i només combina amb pèls blancs, dóna un negre amb aspecte de gebre.

També hi ha exemplars amb mescla de pèls negres, neula i terra rogenca que poden dominar en algunes parts, donant la sensació d'exemplars negre i foc.

No s'admeten les taques negres ni blanques. A vegades es toleren unes petites agrupacions de pèls blancs en forma d'estrella pectoral o en la part superior dels dits, que en cap cas no han d'anar acompanyades de l'ungla blanca.

XII.- DEFECTES

Greus: Cap pla o sense solc. Orelles en forma de rosa, mal implantades, amb el cartílag d'inserció fort, llargues o separades. Ulls clars. Manca de dos pre-molars. Lleuger prognatisme. Esquena ensellada. Membres o peus desviats. Alguna ungla blanca. Manca d'os en els esperons o esperó simple.

Eliminatoris: Manca de pigmentació en els llavis, nas, parpelles o paladar. Nas marró. Ulls blavosos. Taques blanques. Manca de més de dos pre-molars o de dues dents. Cua enrotllada sobre el llom. Manca d'esperons o de membranes interdigitals. Totes les ungles blanques. Més de 3 cm per excés o per defecte, sobre els límits de l'alçada. Cap amb aspecte de Pastor dels Pirineus o Briard. Prognatisme superior o inferior. Exemplars mascles monorquidis o criptorquidis.

CONSIDERACIONS SUPLEMENTÀRIES

En igualtat de condicions de qualitat, sempre es preferirà, en la classificació, els gossos sense cap mutilació (orelles, cua i ullals tallats per motius de treball). No es qualificaran els que presentin aquestes mutilacions si no són gossos de treball de pastura. Pel que fa al color, són desitjables i s'apreciaran les tonalitats ben pigmentades. En els mascles, els testicles han d'estar ben desenvolupats i abaixats en l'escrot.


 

ANNEX. Directrius de judici del gos d’atura català (1998)
L’estàndard oficial de la raça
Les directrius i puntualitzacions del Club
 
 
“Per acord unànime es defineixen els tres punts bàsics que s’han de valorar: CARÀCTER, FUNCIONALITAT I TIPISME. (2)
 
Expressivitat: Gos molt sobri, viu i intel·ligent, de mirada noble... És un gran vigilant. Ulls molt oberts, expressius, de mirada viva i intel·ligent.
 
Valorar la vivesa i expressió atenta de la raça. Penalitzar la inexpressivitat. (2)
Caràcter: Caràcter rústic i apreciable, molt devot del pastor i dels ramats que hom li confia, no s'apropa als desconeguts, per la qual cosa de vegades sembla esquerp.
Pot ser desconfiat, la qual cosa no s’ha de confondre amb tímid o desequilibrat. No ha de mossegar. (1)
De cara a judicis en ring, i pel que fa al caràcter, s’ha de tenir en compte que la nostra raça és de natural desconfiada, per la qual cosa els jutges no han d’establir contacte directament i de forma brusca, sinó a poc a poc i amb gestos suaus. Malgrat tot, si procedint d’aquesta manera el gos no es deixa tocar i es mostra agressiu, ha de ser desqualificat, tant en cadells com en joves o oberta. És molt important que el gos estigui sempre sota control del seu amo. (2)
Cap: Crani lleugerament més llarg que ample. Morro recte, més aviat curt, en forma de piràmide truncada i amb les arestes arrodonides.
Defecte eliminatori: Cap amb aspecte de Pastor dels Pirineus o Briard.
Controlar els cranis excessivament estrets, així com els musells estrets o punxeguts. (1)
Mossegada i premolars: Mossegada en tisora.
Defectes greus: Manca de dos pre-molars. Lleuger prognatisme. 
Defectes eliminatoris: Manca de més de dos pre-molars o de dues dents. Prognatisme superior o inferior.
Totalment eliminatori el prognatisme inferior o superior. Es tolera la mossegada en pinça, així com una dent superior retirada cap a enrera. La falta d’un premolar també està permesa, no concedint-se l’Excel·lent a partir de la falta de dos. (1)
No donar importància a la falta d’un premolar, considerant-se defecte greu si en són dos. (2)
Ulls: De color ambre fosc...
Defecte greu: Ulls clars.
 
Evitar els ulls excessivament clars. Tenir en compte que l’ideal és l’ambre fosc amb una petita tonalitat vermellosa. (1)
Orelles: D'inserció alta, triangulars, fines i acabades en punxa. Cartílag d'inserció suau i gens gruixut, pengen enganxades al cap. Relació d'amplada a llargada de 8 a 10. Mòbils.
Defecte greu: Orelles en forma de rosa, mal implantades, amb el cartílag d'inserció fort, llargues o separades.
 
Han de ser triangulars i flexibles, movibles, evitant les excessivament amples i de punta arrodonida, tipus Pointer. (1)
Valorar les fines i movibles, d’inserció més aviat alta, penalitzant les amples i d’inserció excessivament baixa. (2)
 
Cos: Lleugerament allargat... Línia dorsal recta, gens ni mica ensellat, amb una lleugera elevació a la gropa que sempre és igual, o lleugerament menys elevada que la creu. A cop d'ull pot semblar que és més alta la gropa a causa del pèl i subpèl que hi té.
Defecte greu: Esquena ensellada.
 
Penalitzar els troncs excessivament llargs, les espatlles encarpades i les gropes baixes, així com en les femelles les espatlles ensellades. (1)
Pit: Ample, ben desenvolupat que arriba a l'alçada dels colzes. Costellam arquejat, no pla, per a obtenir una bona capacitat de treball.
Ha de ser ample i ben desenvolupat, proporcionat al cos i talla de l’exemplar. Penalitzar els pits estrets. (1)
La costella ha de ser arquejada, no plana ni en forma de bóta. (2)
 
Cua: D'inserció més aviat baixa. Llarga (sobrepassant lleugerament el garró)... La cua, quan el gos reposa, cau repenjada en la seva part inferior; també s'accepta en forma de sabre. En moviment, porta la cua alegrement, però mai enroscada al llom. Està coberta d'abundant pèl suaument arrissat.
Defecte eliminatori: Cua enrotllada sobre el llom.
 
Evitar les cues enroscades (tipus afgà), tenint en compte així mateix que a vegades s’acompanyen d’espatlles encarpades. (1)
Penalitzar aquelles el seu “acodamiento distal” es veu transformat en rosca o les que tenen desviacions laterals. Si l’extrem arriba a tocar l’espatlla o gropa és eliminatori. (2)
 
Aploms i angulacions: Les potes davanteres són fortes, segures, dretes i ben aplomades tant si es miren per davant com de costat. El braç és fort i musculós, amb els colzes paral·lels, ni tancats ni oberts, ben enganxats al cos. Els garrons son més aviat baixos, paral·lels i ben aplomats. L’angle del garró és d’aproximadament de 140°. El metatars és més aviat curt, fort i vertical al terra.
Defecte greu: Membres o peus desviats.
 
Anteriors: ben aplomades, vigilant especialment que els peus no s’obrin cap a fora. Posteriors: evitar els posteriors estacats, o que ajuntin excessivament els garrons, obrint peus, tipus garró de vaca. (1)
Esperons: Un doble esperó amb os, d'inserció baixa i units entre ells amb el primer dit del peu mitjançant una membrana interdigital.
Defecte greu: Manca d'os en els esperons o esperó simple.
Defecte eliminatori: Manca d'esperons o de membranes interdigitals.
 
Han de ser dobles, essent perfectament vàlida l’existència d’algun sense ossificar.” (1)
Han de ser dobles i amb membranes, no s’admeten els senzills, no atorgant importància a l’existència d’algun sense ossificar, havent de predominar el concepte global del gos. (2)
 
Moviment: Marxa suau, típica dels gossos de pastor. Només galopen en espais molt grans, la qual cosa fa que al "ring" la marxa típica sigui el trot curt com fan tots els gossos amb esperons.
En tractar-se d’un gos funcional, ha de tenir un moviment molt fluid, evitant el decantament i l’ambladura. (1)
Pèl: Llarg, estirat o molt poc arrissat. Aspre. Abundant subpèl, sobretot al terç posterior. En el cap té barba, bigoti, tupé i sobrecelles que permeten veure els ulls. Cua ben proveïda de pèl, igual que les extremitats.
Ha de ser aspre i lleugerament ondulat, amb subpèl. Evitar el pèl excessivament arrissat o encrespat. Pelut, però sense excessos, no sent-ho fins el punt que l’excessiva quantitat de pèl difumini els trets. N’és important la qualitat. Penalitzar els exemplars als quals el pèl els tapi els ulls. (1)
Tenir en compte que la nostra raça té moments de muda, per la qual cosa ens hem de fixar més en la textura i qualitat del pèl que en la seva longitud. Atenció al pèl excessivament llis: la nostra raça té subpèl, i a vegades la seva absència s’expressa d’aquesta manera. (2)
 
Color i pigmentació: Són desitjables i s'apreciaran les tonalitats ben pigmentades. Les parpelles envoltades de negre. El nas sempre negre. Els llavis intensament pigmentats de negre. També és negre el paladar.
Defecte eliminatori: Manca de pigmentació en els llavis, nas, parpelles o paladar. Nas marró.
 
A igualtat de condicions potenciar els colors intensos. Els tons clars sempre han d’anar acompanyats de pinzellades carbonades en el cos, orelles i cua, essent penalitzable la seva absència. (1)
Potenciar els colors intensos acompanyats de bona pigmentació de trufa i mucoses. (2)
Prestar atenció a que la vora de les parpelles estigui pigmentat en negre, i que tant la trufa com els llavis siguin també d’aquest color. especial control en els exemplars grisos o terrossos, que sovint tenen baixa pigmentació de mucoses. (1)
Alçades: De 47 a 55 cm en els mascles i de 45 a 53 cm en les femelles.
DIMORFISME SEXUAL.- Des de fa alguns anys s’observa una marcada diferència de talla entre els mascles i les femelles que obtenen els primers llocs en exposicions. S’hauria de buscar que els exemplars tendissin a talles mitjanes dins del rang de l’estàndard. (2)
 
CONFIRMACIONS.- Als exemplars que presenten un pèl excessivament fi de cadell en ser confirmats a l’edat d’un any, se’ls hauria de recomanar la seva nova presentació passat mig any, per a verificar que l’esmentada qualitat anormal de pèl no sigui permanent, la qual cosa constituiria un defecte. (2)
CONTROL DE DISPLÀSIA DE MALUC.- El Club recomana radiografiar als exemplars destinats a la reproducció. Es pretén proposar a la R.S.C.E. que en un termini de dos o tres anys l’exemplar que opti a l’Excel·lent de Monogràfica hagi de presentar la seva radiografia de control de displàsia de maluc.” (2)
(1) Apunts presentats al 1er Simposi de Jutges d’Alacant del 28/2 a l’1/3/1998
(2) Dossier consensuat el 20/6/1998 i presentat pel Club en el marc de l’exposició de Múrcia del novembre de 1998

 
Següent >
Club del Gos d'Atura Català Updates