Una diferenciació que es repeteix.- Entre els grans gossos ramaders tenim el cao da Rafeiro d'Alentejo portuguès, el mastí dels Pirineus aragonès, el gos de muntanya dels Pirineus, el Maremmano-Abuzzese italià, el pastor del Tatra polonès, el Kuvasz hongarès, el slovensky Kuvac eslovac, l'Owtcharka rus...

Entre els gossos de pastor tenim el cao da Serra d’Aires portuguès, el gos d'atura català, el petit berger des Pyrénées al Bearn francès, el cane da pastore bergamasco a Itàlia, el polski nizziny a Polònia, l'Owtcharka del Sud a Rúsia...
 

Races pirinenques reconegudes.- A hores d'ara, als Pirineus, tenim dos grans gossos ramaders reconeguts oficialment -el mastí dels Pirineus del costat aragonès i el gos de muntanya dels Pirineus al Pirineu oriental i francès- i tres fantàstiques races de pastor: l’euskal artzain txakurra d'Euskalherria, el berger des Pyrénées de la regió francesa d’Alts Pirineus i el gos d’atura català que és la raça autòctona de Catalunya.

El gos ramader.- El gos ramader de treball se’l fa créixer lluny de les persones, enmig de les ovelles, perquè no espanti el bestiar i perquè quedi lligat afectivament, per sempre més, al ramat i el guardi del llop i de l'ós i dels gossos assilvestrats amb la pròpia vida. Tradicionalment se l’ha protegit amb un collar de punxes de ferro i se l’ha seleccionat blanc per no confondre’l, de nit, amb el llop. Si la vida del gos d’atura és l’anar i venir a les ordres del pastor; la funció del gos ramader és estar amb el ramat, com una ovella més, i protegir-lo. Aquesta mena de gossos, a Catalunya, se'ls ha conegut amb diferents noms, entre els quals: can mostí, can mestí, gos de l’ósso, gos lloper, can llober, gos de ramat, gos ramader, gos de pleta o gos de cleda.

El gos d'atura.- El gos de pastor, per contra, obeeix l’home amb qui estableix lligams poderosos i grans complicitats, una finíssima barreja de submissió i de murrieria. El color bru o fosc del seu mantell –d’aquí noms tan estesos al nostre país com Pardo o Moro- el fa diferent a l’ovella a la qual espanta i fa creure. La seva funció bàsica és ajudar el pastor a "aturar" el bestiar, a fer vores, és a dir, a impedir que el ramat traspassi una determinada línia o vora. Tants anys de selecció a les ordres de l'home, han donat races intel·ligentíssimes, molt vives i fàcils d'ensinistrar.