 |
Impressions
d'Alain Pecoult (jutge
de les femelles)
Català
/ Español
/ Français
Jutjar als gossos d’atura
és sempre un gran plaer. Jutjar-los a la monogràfica del
club redactor de l’estàndard és, a més d’un gran plaer,
un gran honor. És també una gran responsabilitat, doncs si
un error de judici no té massa conseqüències en una
exposició ordinària, a la monogràfica de cria no es
poden cometre equivocacions, ni en les qualificacions ni en la classificació,
de manera que el missatge transmès als criadors sigui clar.
He trobat les femelles de
molt bona qualitat. Tenien gairebé totes caps i expressions excel·lents.
Els defectes principals han estat cossos una mica llargs, tot i que el
gos d’atura no ha de ser curt, les textures de pèl una mica toves
o massa ondulades, caminars tancats de darrera i gosses una mica massa
masculines. Amb el caràcter, cap problema, cap gossa agressiva,
algunes una mica inquietes o tímides, però sens dubte per
manca de costum a les exposicions i no per deficiència profunda.
A la classe oberta, la meva
classificació s’explica de la següent manera. Les cinc gosses
qualificades d’excel·lent m’han semblat totes molt interessants.
D’altres, han obtingut un molt bo degut a un defecte que em molestava,
tot i les seves bones qualitats. A la 5ena, Afrodita, li mancava una mica
d’harmonia. La 4arta, Ka, m’agradava molt però li faltava un incisiu,
sens dubte trencat, ja que hi ha un espai buit allà on s’hauria
de trobar. La 3era, Irka, és una mica masculina i una mica grassa.
La 2ona, Ona, té el pit una mica pla i tanca de darrera i la 1era,
Ombra, és realment molt completa. La campiona i les veteranes
m’han agradat molt i en classe joves, Irumugarrieta, m’ha semblat
una bona promesa de cara al futur.
Afegiria que m’han agradat
molt dos mascles, un cadell, Irko, que també m’ha semblat promesa
en un futur i el campió Kas, que sembla reunir tot el que s’espera
d’un gos d’atura: expressió, caràcter, conformació,
moviment…
Ha estat un gran plaer jutjar
amb l’Elena Colls, em sembla que els nostres judicis no han estat contradictoris,
al contrari, cosa que ha estat excel·lent!
Encara unes darreres paraules
per felicitar a tots els expositors per la seva esportivitat i amabilitat
i agrair a tots els que han treballat molt per a que aquesta XXVI monogràfica
hagi estat un èxit i amb bon humor!
Gràcies a tots i espero
que fins una propera ocasió.
Alain Pecoult
Juzgar al Gos d’atura es
siempre un gran placer. Juzgarlo en la monográfica del Club redactor
del estándar es, a parte de un gran placer, un gran honor. También
es una gran responsabilidad, ya que si un error de juicio no tiene muchas
consecuencias en una exposición ordinaria, en la monográfica
de cría no se pueden tener equivocaciones, ni en las calificaciones
ni en la clasificación, de manera que el mensaje transmitido a los
criadores sea claro.
He encontrado hembras de
muy buena calidad. Casi todas tienen cabeza y expresión excelentes.
Los defectos principales han sido cuerpos un poco largos, aunque el Gos
d’atura no ha de ser corto; la textura de pelo un poco blanda o muy ondulado;
marcha trasera cerrada y perras un poco demasiado masculinas. Con el carácter
ningún problema, ninguna perra agresiva, algunas un poco inquietas
o tímidas pero sin duda por falta de costumbre a las exposiciones
y no por deficiencia profunda.
En la clase abierta, mi clasificación
se explica de la siguiente manera: las cinco perras calificadas con excelente
me han parecido todas muy interesantes, y otras que sólo han obtenido
un muy bueno debido a un defecto que me molestaba, todo y sus buenas
cualidades. La 5ª, Afrodita, le faltaba un poco de armonía.
La 4ª, Ka, me gustaba mucho pero le faltaba un incisivo, sin
duda roto ya que hay un espacio vació donde debería ir. La
3ª, Irka, es un poco masculina y un poco gorda. La 2ª, Ona, tiene
el pecho un poco plano y es cerrada de atrás y la 1ª, Ombra,
realmente es muy completa. La campeona y las veteranas me han gustado mucho
y en la clase jóvenes, Irumugarrieta, me ha parecido una buena promesa
en un futuro.
Añadiría que
me han gustado mucho dos machos: un cachorro, Irko, que también
me ha parecido una promesa en un futuro, y el Campeón Kas, que parece
reunir todo lo que se espera de un Gos d’atura: expresión, carácter,
conformación, movimiento,…
Ha sido un placer juzgar
con Elena Colls, me parece que nuestros juicios no han sido contradictorios,
al contrario, ¡cosa que ha sido excelente!
Aún unas últimas
palabras para felicitar a todos los expositores por su deportividad y amabilidad
y agradecer a todos los que han trabajado mucho para que esta XXVI Monográfica
haya sido un éxito y con buen humor.
Gracias a todos y espero
que hasta la próxima ocasión.
Alain Pecoult
Juger les bergers catalans
est toujours un grand plaisir. Les juger à la nationale d’élevage
du club détenteur du standard est, en plus d’un grand plaisir, un
grand honneur. C’est aussi une grande responsabilité, car si une
erreur de jugement n’a pas trop de conséquences dans une exposition
ordinaire, à la nationale d’élevage, il ne faut pas se tromper,
ni dans les qualificatifs, ni dans le classement, afin que le message transmis
aux éleveurs soit clair.
J’ai trouvé les femelles
de très bonne qualité. Elles avaient presque toutes d’excellentes
têtes, et souvent une excellente expression. Les défauts principaux
ont été des corps un peu trop longs, même si le berger
catalan ne doit pas être court, des textures de poil parfois un peu
molles ou trop ondulées, des démarches serrées derrière,
et des chiennes un peu trop masculines. Pour le caractère, pas de
problème, aucune chienne agressive, quelques-unes un peu inquiètes
ou timides, mais c’est sans doute par manque d’habitude des expositions
et pas par déficience profonde.
En classe ouverte, mon classement
s’explique de la façon suivante. Les 5 chiennes classées
« excellent » m’ont toutes paru très intéressantes,
et quelques autres qui n’ont eu que « très bon » pour
un défaut qui me gênait malgré des qualités
certaines par ailleurs. La 5e, Afrodita, manquait un peu d’harmonie, la
4e, Ka, me plaisait vraiment beaucoup, mais il lui manque une incisive,
sans doute cassée car il y a un espace vide où elle devrait
se trouver, la 3e, Irka, est un peu masculine et un peu grasse, la 2e,
Ona, a la côte un peu plate et serre derrière, la 1ère,
Ombra, est vraiment très complète. La championne et les vétéranes
m’ont également beaucoup plu, et en classe jeune, Irumugarrieta
me paraît promise à un bel avenir.
J’ajouterai que j’ai beaucoup
aimé 2 mâles, un chiot, Irko, qui, lui aussi, me paraît
promis à un bel avenir, et le champion Cloc, qui semble réunir
presque tout ce que l’on espère d’un berger catalan, expression,
caractère, conformation, allures…
J’ai eu beaucoup de plaisir
à juger en alternance avec Elena, il me semble que nos jugements
n’ont pas été contradictoires, bien au contraire, ce qui
est une excellente chose !
Encore un mot pour féliciter
tous les exposants de leur sportivité et de leur amabilité,
et remercier tous ceux qui ont beaucoup travaillé pour que cette
XXVIe nationale soit une réussite dans la bonne humeur.
Merci à tous, et à
une prochaine fois j’espère !
Alain Pecoult |
