 |
Impressions
d'Elena Colls (Jutgessa
dels mascles)
Català
/ Español
L’exposició anual
de la nostra raça sempre és un motiu d’alegria. Alegria pel
fet de retrobar-nos els interessats en el gos d’atura català. Alegria
pel fet de veure quins gossos s’han criat i si n’hi ha de bonics i típics
que encara no coneixem.
A la Monogràfica podem
fer un seguiment d’aquells exemplars que vàrem veure per primer
cop en classe cadells o joves i dels quals vam pensar que eren els millors
en les seves categories. Podem veure si, passat un temps, encara mantenen
la seva presència o si, malgrat prometien, no han arribat a ser
els exemplars complets que desitjàvem. Ens agrada, també,
poder seguir l’evolució de les diferents línies de sang:
algunes fidels al seu tipus, i d’altres que fan fluctuacions cap a diferents
estils de gossos.
Tot i la bufetada que ha
significat per als clubs perdre la potestat de que els gossos hagin de
passar per les monogràfiques respectives per poder ser Campions
d’Espanya, penso que el vertader afeccionat està obligat a aistir
a la Monogràfica a veure els gossos i que és feina de nosaltres,
els jutges especialistes, intentar en cada edició seleccionar els
millors exemplars. A la Monogràfica s’hi ha d’anar amb ganes d’aprendre
i de fer raça. Hem vist més d’una vegada que els exemplars
que obtenen aquí els primers llocs, després no han pogut
assolir altres títols, però han servit per continuar bones
línies i consolidar el que avui és el gos d’atura català.
Per altre banda, penso que,
per fi, s’ha donat un pas important i necessari a la reunió de la
Comissió de Cria del Club amb la decisió, per part de tots
els presents, d’enviar al club els certificats radiològics de control
de la displàsia de maluc. Una resolució que ja calia haver
pres fa uns quants anys i que, actualment, ja no és podia ajornar.
Classe
cadells mascles:
S’en presenten quatre: tots
ells, sens dubte, ben diferents. Entre aquests, tot i la seva curta edat,
cinc mesos acabats de fer, destaca l’Irko del Gran Kahnn. En veure’l, vaig
recordar un cadell del mateix afix que fa molts anys es va presentar a
una Monogràfica quan es feia en el Paratge del Vilar, a Banyoles
(Girona), i que després va esdevenir, en la meva opinió,
un dels millors mascles de la raça: em refereixo al CH. Merlí
del Gran Kahnn. Amb el temps veurem si les excel·lències
d’aquest cadell evolucionen cap a un gran exemplar o no. Destaquen el seu
tipisme, la seva aparença general, cap gran, bons aploms, bon color
i excel·lent moviment. Caldrà veure si millora el color d’ulls,
una mica clars en aquests moments.
El Molt Bo segon, l’Abel
de l’Alba de Sant.Fost, és troba ara en aquells moments, nou mesos,
força desagraïts per un exemplar, en aquell moment en el qual
ja ha perdut la gràcia del cadell, el pèl és a mig
fer, les potes semblen llargues i és desgarbat com un adolescent.
Tot i això, crec que apunta bé i felicito a la seva veterana
criadora per l’estrena d’afix i perquè s’estrena amb un mascle que
pot contribuir a la millora de la nostra raça amb un tipus de gos
molt fixat que, fins ara, hem pogut seguir només amb femelles.
En joves mascles se’n presenten
dos. Dono un Excel·lent al Quixot de Pastors de Blo i un Molt Bo
a en Pluto del Gran Kahnn. En Quixot és un exemplar molt definit
ja en quant a cap i construcció, que són excel·lents,
així com pel que fa al moviment, tot i que una mica tancat del darrera,
aspecte que hauria d’intentar corregir el criador, ja que no és
aquest l’únic exemplar del seu afix amb aquest problema. El caràcter,
així com la presentació a ring, són excel·lents.
Caldrà veure si adquireix un puntet de rusticitat i és consolida
tot el bo que té i que s’espera d’ell. En Pluto és un gos
de tipus antic, ben proporcionat, amb un bon cap. Destaquen uns ulls típics
i molt ben vorejats de negre, té bon caràcter i és
presenta bé. Els seus defectes són un pèl massa suau,
de color uniforme i d’un to neula-grogós sense pinzellades negres
en cap zona del cos, cosa que segurament provoca que quasi totes les seves
ungles siguin marrons.
Classe
oberta mascles:
Se’n presenten vuit i, seguint
la tònica habitual dels darrers anys en aquesta classe, de tipus
ben diferents. Després de l’examen individual de tots els exemplars
i tenint en compte que ens trobem al país d’origen d’aquesta raça,
a l’exposició més important de l’any on crec que s’ha de
ser molt exigent, decideixo donar només quatre Excel·lents,
com a qualificació màxima, sense donar el C.A.C. Els defectes
mes greus i que afecten a varis dels gossos jutjats són els de caràcter
–gossos massa tímids o agressius– i els de moviment, sense fluïdesa
degut a una mala construcció dels exemplars.
L’Excel·lent primer
és en Cals de Fogars de Montclús, un mascle magnífic
en cap, mides, construcció, color, pel, tipisme; de fet, un gos
que podia ser un dels millors mascles del moment. Malauradament, al ring
és molt poruc, recula quant el vas a tocar i se’t queda mirant amb
uns ulls aterrits. En canvi, fora del ring, sabem que és un excel·lent
gos de treball amb remat.
L’excel·lent segon
és de tipus totalment diferent: mes petit, pèl encara no
ben acabat, el caràcter aquí és bo, els moviments
també. Necessita més temps per veure si esdevé un
vertader mascle. Ara encara li falta expressió masculina, només
té vint mesos.
L’Excel·lent tercer
és un gos molt típic, una mica petit, d’un bonic color negre
i foc amb excel·lent qualitat de pèl. Cap molt bonic, orelles
petites i triangulars, ben implantades. La mossegada és en pinça.
El desllueix el moviment dels posteriors, massa oberts, sense fluïdesa.
L’Excel·lent quart
és un exemplar de mides correctes, cap important, bon caràcter.
Massa pelut i clar tot i que té pèls negres. Li manca tipisme
i una mica mes de força als posteriors.
Classe
campions mascles:
Només se’n presenta
un, en Kas d’Espinavessa, que obté el Rappel de C.A.C. És
un mascle amb un cap excel·lent, ben construït de cos, ben
aplomat, típic, amb excel·lent qualitat de pèl. Es
presenta bé al ring i té bon caràcter. Té excel·lent
moviment encara que una mica tancat de darrera. No és troba en el
seu millor moment de forma, que va ésser a la monogràfica
anterior, en què va obtenir el C.A.C. De totes maneres, sens dubte,
és el mascle més complet d’aquest any.
Elena Colls
La exposición anual
de la raza siempre es motivo a priori de alegría. Alegría
por reencontrarnos los interesados en el gos d’atura català. Alegría
por ver que perros se han criado y si se presentan ejemplares hermosos
y típicos que todavía no conocemos.
En la Monográfica
podemos hacer un seguimiento de aquellos ejemplares que recordamos haber
visto por primera vez en clase cachorros o jóvenes y que en su momento
pensamos que eran los mejores en sus categorías. Pasado un tiempo,
podemos ver si aun mantienen su prestancia o si, a pesar de que prometían,
quizás no han llegado a ser ejemplares completos. Nos gusta también
seguir la evolución de las diferentes líneas de sangre: algunas
fieles a su tipo y otras que fluctúan hacia diferentes estilos de
perro.
A pesar del bofetón
que ha significado para los clubs perder la potestad de que los perros
para obtener el campeonato de España deban pasar por las Monográficas
respectivas, creo que el verdadero aficionado debe ir a la Monográfica
a ver perros y es deber de nosotros, los jueces especialistas, intentar
en cada edición seleccionar los mejores ejemplares. A la Monográfica
hay que ir con ganas de aprender y de hacer raza. A pesar de que, como
hemos visto muchas veces, los que obtienen aquí los primeros puestos
luego no han podido consolidar otros títulos, sí que han
servido para continuar líneas y consolidar lo que es hoy en día
el gos d’atura català.
Por otro lado y como complemento
a la Monográfica pienso que, por fin, se ha dado un paso importante
y actualmente necesario en la reunión de la Comisión de Cría
del Club con la decisión, por parte de todos los presentes, de mandar
al Club los certificados radiológicos de control de displasia de
cadera, una resolución que ya debería haberse tomado hace
unos cuantos años y que actualmente ya no podía retrasarse
más.
Clase
cachorros machos:
Se presentan cuatro. Todos,
sin duda, diferentes. En estos momentos y a pesar de su corta edad, cinco
meses recién cumplidos, destaca Irko del gran Kahnn. Al verlo recordé
un cachorro del mismo afijo que hace muchos años se presentó
en una monográfica, cuando anualmente la hacíamos en Banyoles
(Girona), en el Paratge del Vilar, y que luego se convirtió, en
mi opinión, en uno de los mejores machos que ha tenido nuestra raza:
me refiero a CH, Merlí del Gran Kahnn. Con el tiempo veremos si
las excelencias de este cachorro evolucionan hacía un gran ejemplar
o no. Destacan su tipismo, su apariencia general, cabeza grande, bien aplomado,
con buen color y excelente movimiento. Veremos si mejora el color de los
ojos, un poco claros en estos momentos.
El Muy Bueno segundo es Abel
de l’Alba de Sant Fost. Se encuentra en este momento, nueve meses, bastante
difícil para un ejemplar; momento en que ha perdido la gracia del
cachorro, el pelo está a medio hacer, las patas parecen largas y
su apariencia es desgarbada como la de un adolescente, A pesar de todo
creo que apunta bien y felicito a su veterana criadora por el estreno de
afijo y porqué se estrena con un macho que puede contribuir a la
mejora de nuestra raza, con un tipo de perro muy fijado y que hasta ahora
hemos podido seguir tan solo en hembras.
En jovenes machos se presentan
dos. Otorgo un Excelente a Quixot de Pastors de Blo y un Muy Bueno a Pluto
del Gran Kahnn. Quixot es un ejemplar muy definido ya en cuanto a cabeza
y construcción, que son excelentes, así como en el movimiento
a pesar de tener los posteriores un poco cerrados, un aspecto que debería
revisar el criador ya que este no es el único ejemplar de su afijo
con el mismo problema. El carácter así como la presentación
en el ring son excelentes. Veremos si adquiere un poco de rusticidad y
se acaba de consolidar todo lo bueno que apunta ya. Pluto es un perro de
tipo antiguo, bien proporcionado con una buena cabeza, destacan unos ojos
típicos perfectamente bordeados en negro, tiene buen carácter
y se presenta bien. Adolece de un pelo excesivamente suave y de color uniforme
un barquillo-amarillo que choca y es por la ausencia total de pelos de
otro color tanto en cabeza como en cuerpo y que provoca asimismo que casi
todas sus uñas sean marrones.
Clase
abierta machos:
Siguiendo la tónica
habitual de los últimos años –y casi diría que siempre
ha sido así en esta clase– se presentan perros muy desiguales. Después
del examen individual de todos los ejemplares y teniendo en cuenta que
nos encontramos en el país de origen de nuestra raza, en la exposición
más importante del año –nuestra Monográfica– donde
creo hay que ser muy exigente, decido conceder solo cuatro excelentes como
máxima calificación, sin otorgar el C.A.C. Los defectos más
graves y que afectan a varios perros son los caracteres, demasiado tímidos
o agresivos, y los movimientos, sin fluidez debido a una mala construcción
de los ejemplares.
El Excelente primero es para
Cals de Fogars de Montclús, un macho magnífico en cabeza,
talla, construcción, color, pelo y tipismo. De hecho, se trata de
un perro que podría ser uno de los mejores machos del momento. Desgraciadamente,
es muy miedoso en el ring, retrocede cuando vas a tocarlo y se te queda
mirando con ojos aterrorizados. En cambio, fuera del ring, sabemos que
es un excelente perro de trabajo con rebaño.
El Excelente segundo es de
tipo completamente diferente, más pequeño, pelo todavía
sin terminar, el carácter aquí es bueno, el movimiento también.
Necesita más tiempo para ver si se convierte en un verdadero macho,
le falta expresión masculina, en estos momentos solo tiene veinte
meses.
El excelente tercero es un
perro muy típico, un poco pequeño, de un bonito color negro
y fuego con excelente calidad de pelo, cabeza muy bonita, orejas pequeñas
y triangulares, bien implantadas. La mordida es en pinza y lo desluce el
movimiento de los cuartos traseros demasiado abiertos, sin fluidez.
El excelente cuarto es un
ejemplar de medidas correctas, cabeza importante, buen carácter.
Excesivamente peludo y de color un poco claro a pesar de que tiene pelos
oscuros, le falta tipismo y un poco más de fuerza en los posteriores.
Clase
Campeones machos:
Solo se presenta uno, Kas
d’Espinavessa, que obtiene el rappel de C.A.C. Es un ejemplar con un excelente
cabeza, bien construido de cuerpo, bien aplomado, típico, con excelente
calidad de pelo. Se presenta bien en el ring y posee un excelente carácter.
El movimiento es excelente aunque un poco cerrado atrás. No se encuentra
en su mejor momento de forma, que fue en la monográfica anterior
en la que obtuvo el C.A.C. De todos maneras, sin duda, es el macho más
completo de este año.
Elena Colls |
