EL PROJECTE PARDU


 

< Pardu –s’hauria d’escriure Pardo- és la manera com els pastor pronuncien un dels noms més estesos, gairebé mítics, d’entre els que tradicionalment s’han posat als gossos de treball.
El projecte Pardu té dos programes d’actuació: un de reintroducció del gos d’atura català al medi rural i un de promoció del gos d’atura català en el marc dels concursos de gossos de pastor tan típics al nostre país..

L’objectiu final és recuperar i preservar una línia de gossos d'atura que, essent morfològicament típics, conservin el caràcter i les aptituds de treball per al treball amb ramat que han fet famosa arreu la nostra raça.

 


 
El programa de promoció del gos d’atura català en el marc dels concursos de gossos de pastor.

Aquest programa busca crear un espai de relació permanent entre els pastors, la Federació de Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans i el Club. El programa neix de la constatació que la raça del país, el gos d'atura català, és ja pràcticament inexistent als concursos que es fan a Catalunya i que els pastors estan utilitzant, de forma generalitzada, una raça anglesa anomenada 'border collie'. Mentre els pastors bascos competeixen amb la seva raça autòctona, l'euskal artzain txakurra, aquí s'ha abandonat el gos genuïnament català. Això és encara més trist que passi a Catalunya, que fou pionera dels concursos de gossos de pastor a l'Estat espanyol i que ha donat lloc a una raça internacionalment reconeguda de gos pastor.

El treball del Club s'ha centrat en dues direccions:

a) La presència de la nostra entitat a la mitja part dels concursos de pastor, explicant la situació i mostrant al públic com és el gos d'atura català.

b) La col·laboració de dos pastors, d'entre els que participen en la lliga catalana de concursos de gossos de pastor, als quals s'ha regalat sengles cadells de gos d'atura català perquè els ensinistrin de cara als concursos.


 
< Avui, als concursos de gossos d'atura, s'hi veuen molts gossos foranis, de la raça border collie (aquells blancs i negres, d'origen anglès) i molt pocs gossos d'atura catalans. No és el cas del concurs de Campllong (a la foto el de 2004) que està reservat, només, a la nostra raça autòctona.

 
El programa de reintroducció del gos d’atura català al medi rural.

Cada any, d’entre els pastors interessats en adquirir un gos d’atura català, el Club tria la candidatura més idònia i fa donació gratuïta d’un cadell de pura raça a un pastor.

Els cadells tenen més de 3 mesos d’edat i estan vacunats, tatuats i inscrits en el Llibre d’Orígens. També han hagut de superar un examen morfològic i un petit test de caràcter. Tot criador afiliat al Club pot participar en el programa i se li abonen 300 euros més les despeses d’enviament.

El pastor que rep el cadell es compromet, per escrit, a tractar-lo adequadament, a seguir el programa sanitari establert i a complir les condicions de cria següents:

· Si el gos lliurat és un mascle, el Club podrà utilitzar-lo com a semental sense haver d’abonar cap despesa.
· Si es femella, cada vegada que el pastor la vulgui fer criar, el Club li proporcionarà el semental més adequat, sense cap cost, per tal de mantenir una línia de tipicitat i, quan la gossa cadelli, el pastor haurà de donar un cadell a un altre pastor designat pel club.

El programa té, per tant, un efecte piramidal o de cascada de forma que, en poc temps, el nombre de cadells del programa treballant al camp pot ser realment significatiu.


 
< El Club regala cadells de gos d'atura català als pastors amb l'objectiu que el gos de sempre, de pura raça, torni al medi rural de Catalunya d'on, pràcticament havia desaparegut.

 
Aquests són els nostres tres Pardus, des que va començar el programa:

 
Ferran Prat i Solà,
de l'Estany (Bages). 

El dia 2 de novembre de 2001, el Club li va lliurar la “Lluna”, una femella de color arena fosc criada per Pepa Raichs. Ell i la seva gosseta van ser els protagonistes del calendari 2002 del Club i d’un reportatge per a les televisions americanes produït per National Geographic. Prat, a més de conservar el gos d’atura, guarda un ramat d’ovella ripollesa molt homogeni i genuí.

Armand Flaujat i Viayna,
de Bor (Cerdanya).

Després de dos assajos fallits durant 2002, el dia 26 d'abril de 2003, el Club li va lliurar la “Fou de Juberri”, criada per l'Anna Salvat. Flaujat, que va ser el campió de concursos de gossos de pastor dels Països Catalans de 2001 amb una gossa de raça border collie. La seva sorpresa va ser veure el campió de Navarra treballant amb un gos d'atura, mentre els concursants catalans, en lloc d'apostar per la nostra raça autòctona, utilitzen gossos border collie.

Josep Blanch i Guillaumes,
de Llanars (Ripollès).

El dia 16 de desembre de 2003, el Club li va lliurar el “Pardu de Campdurà”, criat per l'Elena Colls. Blanch és l'únic pastor que, amb vint anys d'experiència en els concursos, s'ha mantingut sempre fidel al gos d’atura català, la raça autòctona del país. Actualment participa amb el Killu, el seu cinquè gos d'atura. Diu que la nova adquisició té un instint molt fort i, amb només quatre mesos d'edat, ja apreta el ramat.

Hilari Novillo
de Santpedor (Bages)

El dia 3 d'octubre de 204, el Club li va lliurar la "Sila de Campdurà", criada i regalada al pastor per Elena Colls i Joan Peiris. L'Hilari, guanyador en diverses ocasions de la lliga dels Països Catalans, recorda amb certa nostàlgia aquells gossos d'atura de la seva infantesa. La Sila, pel que hem pogut veure ja, apunta bones maneres. Que no es torçi!